"Sense títol: 1930-2011"

Per inaugurar els inicis del nou curs, l'equip d'exposicions del Centre Artesà Tradicionàrius prepara una nova exposició per guarnir-ne les seves parets. El seu títol és: "Sense títol: 1930-2011", i mostra tots els antics cartells trobats de balls, concerts i concurs de pentinats, entre molts d'altres.

Un fragment de l'exposició

Com bé diu el títol, les activitats anunciades per aquests cartells daten des de l'any 1930, en el qual es va celebrar el "Ball Castiç", protagonitzat per l'orquestra "Rabassa". Posteriorment, es van dur a terme el segon, el tercer i el quart cicle de concerts de música tradicional popular, la "Festa Criolla" (un ball de gala adreçat als balls típics argentins), un "Grandiós Ball Continu" a càrrec de les orquestres "The Merry Jazz" i "The Zig-Zag Orchestra", un concert de l'Orquestra Simfònica de la Canya (provinent de la Pobla de Segur) i tants altres balls, concerts (alguns acompanyats de concursos de pentinats) i espectacles de dances populars.

Una espectadora atenta a l'exposició

Un dels cartells de la mostra

D'altra banda, a part de la voluntat de fer un recordatori als ciutadans del barri de tot l'art que ha passat pel centre, l'objectiu de l'exposició és ensenyar el que hi ha darrere d'aquests cartells. Així mateix, s'hi reflexa una república, una guerra civil, la forta dictadura de Franco, el canvi de moneda, les noves tecnologies, la globalització, la crisi i la indignació, però també s'hi pot veure la solidaritat, l'esperit d'esperança i reflexió, el debat i, sobretot, l'art: la música, la dansa i la literatura compartides entre tots els que han tingut alguna cosa a veure amb tots aquests projectes exposats, i també entre els que no hi han format part però que, d'una manera o altra, s'hi senten identificats.

L'exposició es donarà per acabada el dia 21 de novembre del 2011, i els seus horaris són, de dilluns a divendres, des de les 11h fins les 14h al matí, i des de les 17h a les 20h a la tarda.

La manifestació del 15-O també pren inicis a Gràcia

Ahir, 15 d'octubre de 2011, a Barcelona es van manifestar, i no per primera vegada, molts dels catalans protestants per les retallades proposades pels governants de la Generalitat de Catalunya en els recursos sanitaris, educatius i d'habitatges.

Des del final dels Jardinets de Gràcia ja es veien grups de
manifestants lluïnt les seves pancartes.

La convocatòria es va dur a terme a Plaça Catalunya, on era previst començar la manifestació a les 17h (tot i que es va retrassar).
El recorregut que es va fer anava des de la mateixa plaça fins l'Arc de Triomf, pujant per Passeig de Gràcia, tombant a Aragó i, seguidament, baixant pel passeig de Sant Joan. A partir d'aquí, la marxa va prendre tres camins: un va ser l'ocupació de la Facultat d'història i geografia de la Universitat de Barcelona (representant l'educació), un altre va ser l'ocupació de l'hospital del Mar (centrant-se amb la sanitat) i, per últim, pel que feia a l'habitatge, es va dur a terme l'ocupació d'un bloc de pisos del districte de Nou Barris.

Més grups de protestants caminant per la Gran Via de les Corts
Catalanes, en direcció a Plaça Catalunya.

A la manifestació hi van participar, segons la premsa, unes 140.000 persones, totes amb ganes de canvis i millores, duent pancartes i actuant amb organització i, sobretot, molts ànims.

"Por cuenta ajena"

Aquest vespre, concretament a les sis de la tarda, s'ha fet la presentació del documental titulat "Por cuenta ajena" al CIRD (Centre d'Informació i Recursos per a les Dones, situat al carrer de les Camèlies número 36-38).

Aquest documental és un projecte que ha estat realitzat per Marisela Montenegro, Karla Montenegro, Caterine Galaz i Laura Yufra, quatre dones que formen part d'una unitat d'investigació de psicologia social de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Així mateix, alguns dels objectius del projecte han estat descobrir la manera amb la qual són (o no) acceptades les dones immigrants per la societat, cosa que el porta a endinsar-se en la història d'aquestes dones. A més, també es proposa entrar en el tema de la insersió social, saber quins són els tipus de feina que s'ofereix a aquestes dones i quins sacrificis han de fer.

En el documental s'hi reflecteixen cinc dones de diferents països (Carmen, Rubina, Loredana, Melika i Mari) que han immigrat aquí i expliquen la seva experiència a l'hora de buscar i trobar feina, a l'hora d'integrar-se i, a l'hora de ser ateses per l'Estat. D'això se'n treuen, sobretot, tres problemes generals: els papers, l'idioma i la pròpia feina, ja que cap d'elles n'ha trobat alguna relacionada amb que prèviament havia estudiat al seu país, cosa que, segons diuen, les fa sentir vulnerables davant la societat. A més, la poca feina que troben l'aconsegueixen fent córrer la veu, per què ja sigui pel fet de ser immigrants o pel de no haver aconseguit que a l'hora de canviar de país les autoritzin per treballar, no els fan contractes.
D'altra banda, tampoc tenen temps per estudiar l'idioma d'aquí (tant sigui el català com el castellà), ja que es tracta d'un temps que han d'aprofitar per treballar: sinó no guanyen suficient per arribar a final de mes.

Tot i això elles no perden els ànims ni les ganes de seguir avançant per trobar millors feines i integrar-se a la societat: col·laboren en les associacions d'acollida i busquen grups de referència per així sentir-se identificades (cosa que sempre ajuda), entre d'altres coses.

D'esquerra a dreta, Caterine Galaz, Karla Montenegro, Laura Yufra i Marisela Montenegro, les quatre realitzadores del documental.